Coneixement científic a Catalunya sobre la detecció, el diagnòstic i el tractament del trastorn de l'espectre autista

02/04/2021

L’any 2009 l’Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques (AATRM) va rebre la petició, per part del Pla director de Salut Mental i Addicions del Departament de Salut, d’elaborar una Consulta Tècnica que recollís l’evidència científica disponible fins a l’actualitat sobre l’eficàcia/efectivitat i seguretat de la detecció, el diagnòstic i el tractament del Trastorn de l’Espectre Autista (TEA).

Al mes de maig de 2010, es varen fer públics els resultats d'aquestes estudis, en què es conclou el següent:


Detecció precoç

- Cap dels estudis analitzats recomana un cribratge poblacional del TEA.

- L’ús d’instruments estructurats adequats són complements útils per al procés clínic d’identificació d’infants amb risc de TEA. En aquest sentit, es recomanen en el nostre context (GPC Madrid, 2009) eines com l’M-CHAT, i l’Escala autònoma per a la detecció precoç del trastorn d’Asperger, scales amb versió espanyola i amb coeficients coneguts de validesa. Existeixen altres instruments amb fiabilitat i validesa acceptables (com per exemple, el Childhood Asperger Syndrome Test -CAST-, però no hi ha informació sobre la seva validesa en el nostre context.

- En la literatura revisada es recomana la detecció precoç de l’infant amb TEA com a part del procés d’atenció de l’infant sa. Els professionals haurien de conèixer i vigilar les senyals d’alerta en el desenvolupament general de l’infant (escala Haizen-Llevant), i tenir en compte sobretot les preocupacions i alarmes dels pares en aquest procés.

- Entre el primer i tercer any de vida podria haver senyals d’alerta que permetrien identificar possibles infants amb risc de patir TEA.

Diagnòstic

- L’avaluació diagnòstica d’infants i joves amb TEA ha de ser integral, multidisciplinària i individualitzada. Cal que tingui en compte l’avaluació de tots els símptomes principals (comportaments, habilitats socials, comunicació) com els comòrbids que afecten a la persona amb TEA. La història clínica i l’observació són els components més importants de l’avaluació diagnòstica.

- Els instruments diagnòstics específics de TEA complementen la història clínica i l’observació, i podrien millorar la fiabilitat del diagnòstic de TEA. Segons les diferents revisions, els instruments que complementarien la història clínica (com l’ADI-R) i l’observació (com l’ADOS-G i el CARS) poden ser considerats com un mitjà per millorar la fiabilitat del diagnòstic de TEA.

- No hi ha evidència científica de qualitat sobre l’edat mínima de diagnòstic específica de TEA, però els especialistes solen fer el diagnòstic diferencial a partir dels 2 anys.

- La literatura consultada mostra que hi ha variabilitat en el procediment diagnòstic i els professionals encarregats de dur-ho a terme. Malgrat tot, hi ha un acord general en considerar que l’equip d’avaluació ha de ser multidisciplinari, i que cal una actuació coordinada i un procediment contextualitzat.

Intervenció

- L’evidència científica és pobre quant a l’eficàcia/efectivitat/seguretat de les diferents intervencions no farmacològiques. Hi ha una gran varietat d’intervencions, algunes de les quals han demostrat eficàcia en certa simptomatologia. Tanmateix, no hi ha suficient evidència científica que demostri la seva efectivitat.

- En la literatura consultada, s’ha identificat més informació sobre intervenció centrades en la comunicació i en la conducta que en altres tipus d’intervencions.

- El pla de tractament ha de ser individualitzat i incloure necessitats conductuals, educatives, d’intervenció psicosocial, de comunicació i tractament farmacològic, segons la necessitat i la comorbiditat. Cal incloure en aquest pla l’àmbit familiar, i facilitar informació adequada i intervenció als pares, per tal de recolzar el maneig del trastorn, millorar l’adaptació i disminuir l’estrès familiar.

- Quant al tractament farmacològic, la literatura recolza l’ús de la risperidona i el metilfenidat, bàsicament en simpotomatològia comòrbida. Són necessaris més estudis sobre els fàrmacs i, sobretots, estudis a llarg termini.


Cita extreta de: